100 Hores d'Astronomia - Nota de premsa

100 Hores d'astronomia: La marató astronòmica mundial és a punt de trencar rècords.

30 de Març del 2009, Andorra la Vella i Paris: 100 Hores d'Astronomia, projecte clau de l'Any Internacional de l'Astronomia 2009, és a punt de convertir-se en l'esdeveniment de divulgació pública de la ciència més important mai vist. Més de 1500 esdeveniments s'han registrat en més de 130 països i aquest nombre s'incrementa dia a dia. 100 Hores d'Astronomia és realment un projecte global; un esdeveniment d'una escala mai intentada abans, en el que s'espera la participació activa de més d'un milió de persones!

100 Hores d'Astronomia (100HA) és un projecte clau de l'Any Internacional de l'Astronomia (IYA2009). És una celebració mundial composta d'un ampli ventall d'activitats pensades per fer participar el públic. 100HA tindrà lloc durant 4 dies i nits, del 2 al 5 d'Abril del 2009. Durant aquest període, persones arreu del mon compartiran l'experiència i l'emoció de l'observació del cel. Per a molts serà la seva primera ullada a les meravelles celestes a través d'un telescopi. Per altres, és l'oportunitat perfecte de compartir el seu coneixement i entusiasme, ajudant a descobrir el cosmos a ulls frescos i ansiosos.

A Andorra s'organitzarà un observatori astronòmic public a la plaça del Poble d'Andorra la Vella que començarà el 3 d'Abril a les 20:30 i finalitzarà el dia 4 a la 1:00 de la matinada sota els auspicis de la Comissió Nacional Andorrana per la UNESCO i amb la col·laboració del Comú d'Andorra la Vella. S'espera la presencia de nombrosos astrònoms aficionats del país així com de fora que instal·laran a la plaça els seus telescopis i altres diversos instruments d'observació per permetre a tothom que passi poder experimentar el plaer de l'observació dels astres i descobrir les meravelles que amaga el cel. Per afavorir la visibilitat del cel nocturn, el Comú d'Andorra la Vella rebaixarà el nivell de l'enllumenat public en la plaça i als voltants durant la durada de l'esdeveniment. Durant la vetllada, els astrònoms aficionats participants i el doctor en astrofísica andorrà Joan-Marc Miralles respondran a les preguntes dels curiosos i els ajudaran a orientar-se en l'immensitat de l'Univers.

Un webcast en directe de 24 hores intitulat “Around the World in 80 Telescopes” (La volta al món en 80 telescopis) es durà a terme des del 3 d'abril a les 9:00 UT fins al 4 d'abril a les 9:00 UT, seguint dia i nit al voltant de la Terra en alguns dels observatoris mes avançats tant terrestres com espacials. Els espectadors podran esbrinar el que succeeix en un observatori en el seu país o en l'altre costat del planeta, enviar preguntes o missatges, veure noves imatges del cosmos, i descobrir el que fan els astrònoms en aquell mateix moment! Entre el telescopis participants s'inclouen els telescopi Gemini North i Keck basats a Hawaii, el Telescopi Anglo-Australià, telescopis de les illes Canàries, el Gran Telescopi Sud-Africà, observatoris basats a Xile com el Very Large Telescope de l'ESO o telescopis espacials com el NASA/ESA Hubble Space Telescope, l'ESA XMM-Newton i Integral, i molts més. De fet, “Around the World in 80 Telescopes” portarà als espectadors a tots els continents, inclosa l'Antàrtida! El webcast en si tindrà la seva seu al quarter general de l'Observatori Europeu Austral (ESO) situat a Munic, Alemanya, amb una transmissió en viu per Ustream.tv. Qualsevol persona amb un navegador web que suporti Flash serà capaç de seguir l'emissió a través de la web de 100HA i ser una part del projecte. Cadenes de TV, portals webs, i el centres científics podran també utilitzar el feed d'alta qualitat i el video player podrà ser integrat en pagines webs. Representants dels mitjans de comunicació que desitgin informar des de primera línia i entrevistar al equip han de posar-se en contacte amb ell.

A nivell mundial, el programa principal “Global Star Party”, que començarà al vespre del 4 d'abril, es preveu com un esdeveniment de dimensions extraordinàries. Astrònoms aficionats, clubs i altres grups muntaran telescopis en llocs públics per permetre al màxim de gent possible observar el cel. Llocs tradicionals per festes d'estels com carrers transitats o centres comercials seran coberts, així com llocs menys tradicionals com residencies de la 3era edat o bases militars. Els entusiastes han estat treballant molt dur per assegurar que un nombre increïble de persones puguin observar a través d'un telescopi durant la “Global Star Party”.

Aquestes iniciatives principals tindran el suport de moltes altres activitats com per exemple el “Sun Day”(Dia del Sol) el 5 d'abril i “100HA Junior”, així com diversos actes d'inauguració de les 100 Hores d'Astronomia a tot el món.

Tot això, és clar, a més dels milers d'esdeveniments locals que estan planejats pel entusiastes de la ciència i l'astronomia d'arreu el món, incloent sessions d'observació amb telescopis, exposicions, espectacles especials i molt més.

100 Hores d'Astronomia és una empresa d'un abast sense precedents que involucrarà gent de tota classe arreu del món. Participa i sigues part d'un esdeveniment mundial que entrarà en els llibres de rècords.

Links

• 100HA website: http://www.100hoursofastronomy.org/

• 100HA programme: http://www.100hoursofastronomy.org/program

• 100HA Ustream.tv channel: http://www.ustream.tv/channel/100-hours-of-astronomy

• IYA2009 website: http://www.astronomy2009.org/

Notes

La visió de l'IYA2009 és d'ajudar els ciutadans del món a redescobrir el seu lloc en l'Univers a través del cel diürn i nocturn, l'impacte de l'astronomia i les ciències bàsiques de la vida quotidiana, i comprendre millor com el coneixement científic pot contribuir a una societat més equitable i més pacífica.

L'objectiu de l'IYA2009 és estimular l'interès arreu del món, especialment entre els més joves, per l'astronomia i la ciència sota un tema central, “L'univers per descobrir”. Els esdeveniment i activitats de l'IYA2009 promouran una mes gran apreciació dels aspectes inspiradors de l'astronomia, que materialitza aquest be comú a tots els països que és el cel.

Les activitats de l'IYA2009 tenen lloc a nivell global i regional, i especialment a nivell nacional i local. S'han format Nòduls Nacionals en cada país per preparar les activitats pel 2009. Cada Nòdul estableix col·laboracions en la preparació d'activitats pel 2009 entre astrònoms professionals i aficionats, centres científics, educadors i comunicadors científics. L'Any Internacional de l'Astronomia va ser proclamat per les Nacions Unides el 20 de Desembre del 2007.

L'IAU és l'organització astronòmica internacional que reuneix gairebé 10000 astrònoms de renom provinents de tots els països del món. La seva missió és de promoure i salvaguardar la ciència de l'astronomia en tots els seus aspectes a través de la cooperació internacional. L'IAU també serveix com l'autoritat internacionalment reconeguda per atribuir designacions als cossos celestials i als elements característics en les seves superfícies. Fundada l'any 1919, l'IAU és el col·legi professional d'astrònoms més gran del món.

Ustream.TV és la plataforma d'emissió de vídeos interactius en directe que permet a qualsevol persona amb una càmera i una connexió a Internet d'emetre ràpidament i fàcilment per una audiència global i de tamany il·limitat. En menys de dos minuts, qualsevol pot convertir-se en un organisme de radiodifusió mitjançant la creació del seu propi canal en Ustream o per la difusió a través del seu propi lloc web, donant la possibilitat de comprometre's amb el seu públic i de construir més la seva marca.

100 Hores d'Astronomia del 2 al 5 d'Abril

Ja falta poc per les 100 Hores d'Astronomia, un esdeveniment planetari on hi participaran milers d'astrònoms de tot el mon. Una de les activitats estrella de les 100 Hores serà el webcast "Around the World in 80 Telescopes" en el que es transmetrà durant 24 hores en directe, a partir del divendres 3 d'Abril a les 11 del matí (Hora d'Andorra), des dels principals observatoris astronòmics tant terrestres com espacials.

Aquí teniu el link cap al webcast, mentre us deixo amb un muntatge fotogràfic d'alguns dels telescopis que hi participaran.

Observatori Public a la Plaça del Poble

View Larger Map

El 3 d'abril, la Comissió Nacional d’Andorra a la UNESCO organitzarà un observatori nocturn dels estels mitjançant telescopis a la plaça del poble d’Andorra la Vella.
L’acte tindrà lloc a les 20h30 i finalitzarà a la 01h00 de la matinada.
Es distribuirà també uns fulletons amb els objectius del mil·leni de la UNESCO.

Si teniu telescopi a casa, us invitem a que el porteu per permetre a tothom observar amb ell. Esteu tots convidats a participar i a gaudir de l'espectacle.

Missió Kepler

El coet Delta II que portava el telescopi espacial Kepler es va enlairar del complexe 17-B de Cap Canaveral Air Force Station el passat 7 de març a les 4h49 del matí, hora d'Andorra.

La Missió Kepler es proposa trobar el primer planeta de caracteristiques similars a la Terra fora del nostre sistema solar. Per aquest proposi s'ha concebut un telescopi de 0.95 metres de diametre tipus Schmidt amb una camera composta de 42 Charged Couple Devices (CCDs) de 2200x1024 pixels, que cobriran una area de 105 graus quadrats en el cel (12 graus de diametre).

La camera no fara imatges al estar fora de focalització sino que mesurara les variacions infinitesimals de la llum d'unes 100.000 estrelles de la nostra galaxia entre les constel·lacions del Cigne i de la Lyra, variacions provocades pel transit de planetes al davant de l'estel.

Les dades que obté el Kepler s'enmagatzemen en les memories de la nau i s'envien a la Terra un cop al mes per que siguin analitzades.

El Kepler encara maniobrarà durant uns dies per arribar a la seva orbita final. La durada esperada de la missió és de 3 anys i mig. Per més informació: http://www.nasa.gov/mission_pages/kepler/main/index.html

El Hubble, observatori de l'espai i del temps

El Hubble en orbita sobre la Terra (Credit: NASA)

Article publicat a El Periòdic d'Andorra el 01/03/2009

El 15 de febrer passat va marcar el 445è aniversari del naixement de Galileu Galilei, el matemàtic i astrònom italià. Ell va ser el primer en utilitzar un telescopi per observar el cel l'any 1609, fet que va canviar radicalment la nostra manera d'entendre i d'observar l'univers i que celebrem amb l'any internacional de l'astronomia.

Els telescopis han estat des d'aleshores uns dels instruments científics més utilitzats en la societat moderna, fins al punt que avui en dia no solament l'utilitzen professionals, sinó també milions d'astrònoms aficionats que els compren o se'ls construeixen ells mateixos. S'han construït multitud de telescopis de tota mena que permeten observar el cel des dels raigs gamma fins a les ones ràdio. Un dels més reeixits i més extraordinaris és el Telescopi Espacial Hubble, anomenat en honor a l'astrònom americà Edwin Hubble, descobridor de l'expansió de l'univers, tant per la seva història com per la seva contribució al coneixement astronòmic.

La Història del telescopi espacial comença al 1946, quan l'astrònom americà Lyman Spitzer va demostrar en Astronomical Advantages of an Extra-Terrestrial Observatory que un telescopi en l'espai permetria obtenir imatges de molta millor qualitat perquè no el molestarien les turbulències atmosfèriques. Malgrat el suport de la comunitat astronòmica i la influència de Spitzer, no va ser fins al 1968 quan la NASA va començar a definir el programa del Telescopi Espacial amb un data de llançament al 1979. Però la crisi econòmica de principi dels 70 va alentir el projecte durant uns anys, obligant a revisar els primers dissenys. Al 1978, l'entrada de l'Agència Espacial Europea (ESA) en el programa va desbloquejar la situació. L'ESA va acordar finançar una part del telescopi, construir un dels primers instruments i les cèl.lules solars, així com proveir una part del personal que treballaria en el telescopi a canvi del 15% del temps d'observació. Però la complexitat de la construcció del telescopi, dels seus miralls i dels instruments embarcats va anar retardant la data de llançament, prevista en principi al 1983, fins a final del 1986, elevant considerablement els costos de 400 milions fins als 2.500 milions de dòlars.

Malauradament, la tràgica explosió del transbordador espacial Challenger el 28 de gener del 1986 va parar completament el programa espacial americà. No va ser fins al 24 d'abril del 1990 que el transbordador espacial Discovery va dur el Hubble fins a la seva òrbita, a 600 km d'altitud al voltant de la Terra. Els problemes del telescopi no van acabar aleshores; les primeres imatges que es van obtenir a les poques setmanes van revelar una desagradable sorpresa. Si bé les imatges tenien una qualitat superior a les obtingudes amb telescopis terrestres, no s'arribava a la qualitat esperada. El mirall principal del Hubble tenia un defecte de fabricació de només 2,3 micròmetres però que no permetia focalitzar completament les imatges. Encara que per molts programes d'observació el defecte no era molest, l'observació d'objectes llunyans i molt febles era gairebé impossible.

Per corregir aquest defecte, la NASA va encarregar la construcció del corrector òptic COSTAR, que es va haver d'instal.lar en la primera missió de reparació del telescopi. Aquestes missions ja estaven previstes pel manteniment de l'observatori, però mai s'havia dissenyat una missió tan complexa, com la que va tenir lloc al desembre del 1993, amb poques perspectives d'èxit. Avui en dia continua sent una de les missions de treball en l'espai més difícils i perilloses mai executades. Sortosament, els astronautes van executar la seva feina perfectament i les primeres imatges realitzades amb l'òptica correctora resultaven superiors a les expectatives, havent-se corregit completament el defecte del mirall primari.

Des d'aleshores l'impacte del Hubble sobre l'astronomia ha estat immillorable, tal com Spitzer va predir fa 60 anys. El telescopi espacial, tot i només ser un telescopi amb un mirall de 2,5 metres de diàmetre, petit en comparació als de deu metres de diàmetre en la Terra, ens ha permès de veure les primeres galàxies que es van formar, quan l'univers tenia una quinzena part de l'edat actual, gràcies a l'observació de camps profunds com ara el Deep Field, al 1995, o l'Ultra Deep Field, al 2004. També ha estat darrere el descobriment de l'acceleració de l'expansió de l'univers o dels forats negres al centre de les galàxies, entre d'altres, ja que les dades del Hubble han propiciat l'escriptura de més de 5.000 articles científics en tots el camps de l'astronomia, des dels planetes del sistema solar fins a l'origen mateix de l'univers.

Des del 1994, el Hubble ha rebut tres cops més la visita dels astronautes i a mitjan aquest any, el transbordador Atlantis farà una nova visita a l'extraordinari instrument per una última missió de manteniment. S'instal.laran dos nous detectors, es repararan els que han fallat i s'instal.laran noves bateries i giroscopis que esperem que permetran mantenir el bon funcionament del telescopi fins al 2014 o al 2015, moment en el qual la NASA i l'ESA llençaran el seu successor, el James Webb Telescope. El nou telescopi espacial, que ja està en construcció, tindrà un mirall de sis metres de diàmetre, però no estarà en òrbita al voltant de la Terra, sinó en un punt estable entre nosaltres i el Sol, més enllà de la Lluna.

Encara no s'ha decidit quin serà el destí del Hubble un cop desballestat, però molts dels que hem treballat amb i pel Hubble esperem que la NASA el recuperi de la seva òrbita i l'exhibeixi en l'Smithsonian National Air and Space Museum de Washington, a fi que després d'observar les seves sumptuoses imatges (http://www.hubblesite.org/gallery) es pugui rendir un tribut adequat a aquest esplèndid observatori de l'espai i del temps que ha permès a la humanitat fer un pas de gegant en el coneixement global de l'univers.