Aquesta nova imatge de la nebulosa planetària Helix ha estat obtinguda amb el Wide Field Imager, una càmera de gran camp instal·lada en el telescopi de 2.2m de l'observatori de la Silla (Xile). L'imatge mostra un ric fons de galaxies distants que no es veu habitualment en altres imatges d'aquest objecte.
La nebulosa Helix, NGC 7293, es troba a 700 anys-llum de distancia en la constel·lació d'Aquari. És un dels més pròxims i més espectacular exemples de nebulosa planetària. Aquests objectes exòtics no tenen res a veure amb planetes, però son el floriment final d'estels de tipus com el nostre Sol abans de retirar-se com nanes blanques. Les capes gasoses son expulsades de la superfície estel·lar, agafant sovint formes complexes i espectaculars, que brillen sotmeses a la dura radiació ultra-violeta de la feble però molt calenta estrella central. L'anell principal de la nebulosa Helix fa aproximadament 2 anys-llum, o sigui la meitat de la distancia entre el Sol i el seu veí estel·lar més pròxim.
A pesar de ser fotogràficament molt espectacular, Helix es molt difícil de veure ja que la seva llum s'extens sobre una gran àrea del cel i l'historia del seu descobriment es bastant obscura. Va aparèixer primer en una llista de nous objectes compilada per l'astrònom alemà Karl Ludwig Harding al 1824. El nom Helix prové de la forma de tirabuixó que es veia en les primeres fotografies.
Encara que el Helix sembla bastant més un donut, els estudis han mostrat que consisteix possiblement de 2 discs separats amb anells externs i filaments. El disc intern més brillant sembla expandir-se a uns 100 000 km/h i ha tardat uns 12 000 anys en formar-se.
Per la proximitat relativa del Helix - cobreix una àrea del cel aproximadament 1/4 de la lluna - es pot estudiar en molt més detall que qualsevol altre nebulosa planetària i s'ha trobat que té una estructura inesperadament complexe. Tot al interior de l'anell s'hi poden veure petits blobs, coneguts com "nusos cometaris", amb cues febles que s'estenen allunyant-se de l'estel central. Semblen com gotetes de liquid que s'escamparien sobre un vidre. Encara que semblin molt petits, cada nus és igual de gran que el nostre sistema solar. Aquests nusos han estat estudiats tant amb el Very Large Telescope de l'ESO com amb el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, però encara en tenim només una comprensió parcial. Una observació detallada de la part central de l'objecte revela no sols els nusos, però també molts galàxies llunyanes vistes a través el prim vel de gas brillant. Algunes d'aquestes galàxies semblen ajuntar-se en grups diversos, dispersats en varies parts de l'imatge.
L'ESO ha fet una nota de premsa en anglès en que podreu trobar a més de l'imatge, varis videos sobre Helix.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada